S’acaben els anys 70, i en un poblet empordanès que llepa la frontera, hi ha una colla de gent que comença a avorrir-se jugant al futbol i veuen en la música un element per incorporar en les seves vides. Ells són en Josep Mª Coromines, alies “coro”, en Julio Ortín, alies “Papa Juls”, i en Bernabé López, que formen un trio d’harmòniques. Comencen a combinar-s’hi guitarres, la del Xavier Rodríguez, un altre jonquerenc, i la de la Lupe Villar, una noia acabada d’arribar d’Úbeda.
Era l’estiu del 79 i la cosa es va anar embolicant, ja que van començar tocant cançons protesta pels amics, al despatx de casa en Quim Mandado, vell amic del Josep Mª Coromines, i cada vegada s’hi afegia més gent. Gràcies a un americà que es deixava caure sovint a la Jonquera, en Quim i en Papa Juls van escoltar un disc de B.B. King que els canvià la vida.
El blues va enganxant de seguida els futurs Sangtraït, que no desaprofiten cap hora lliure per copiar totes aquelles cançons que escoltaven. A casa d’en Quim les reunions van engrandint el nombre d’assistents. En Coro no triga en incorporar a la seva guitarra un amplificador de fabricació casolana, fet amb altaveus de cotxe. La Lupe, el Papa Juls, en Xavi Rodríguez i un primer bateria d’origen francès, anomenat Patrick completaven aquelles sessions de R’n’R.
Desprès de suar la cansalada per aconseguir peles i un local decent on anar a assajar, s’autodenominen LOS BOMBEROS ATÒMICOS i s’estrenen en públic a Capmany, poble proper a la Jonquera. LOS BOMBEROS ATÒMICOS ja era l’autèntic embrió de SANGTRAÏT; la Lupe cantava i tocava la guitarra, en Quim tocava el baix, en Josep Mª tocava l’altra guitarra, en Xavi Rodríguez als teclats i el seu germà Víctor a la bateria. Els que vivien prop d’on ells tenien el local, començaven a no suportar el soroll que sentien quan ells obrien la finestra per poder respirar. El nom de SANGTRAÏT ve precisament d’aquí, ja que fent conya, van pensar que ells deurien ser com un sangtraït pels veïns.
L’estiu de 1983 realitzen els primers concerts com a Sangtraït. Després d’aquest debut participaren al Festival de Rock de Port-Bou, un dels actes de rock amb més història de les comarques gironines. La seva intervenció en aquest festival va ser fruit d’una aposta. En Xavi Trisan, el primer mànager de grup, els va reptar. Aquestes primeres actuacions tenen com a repertori una vintena de temes històrics del rock i el blues. En Martín Rodríguez, es va incorporar al grup quan van cridar en Víctor per fer el servei militar, quan torna de la mili decideix orientar la seva carrera musical cap a altres camps. D’aquesta manera en Martín passa a formar part dels Sangtraït de forma definitiva.
L’estiu de 1986 toquen de teloners de l’ultimo de la fila a Figueres, un any després, fan el mateix amb Los Rebeldes. En aquests darrers anys ja havien començat a treballar composicions pròpies que feien sonar als seus concerts. En l’època que decideixen gravar un disc, ja tenen contactes amb la casa discogràfica Picap. En Marc González, aleshores cantant del grup, decideix abandonar el grup i en Quim passa a ser-ho ell.
El primer disc el van gravar als estudis Aurha, d’Esplugues de Llobregat a l’estiu del 1988. Aquest disc el varen batejar amb el nom de ELS SENYORS DE LES PEDRES. el disc anomenat, TERRA DE VENTS va gravar-se el gener del 1990 als mateixos estudis que l’altre disc, aquest és contundent i directe i el seu títol no és menys que empordanès. Fou també el primer CD del nou rock cantat en català. El proper s’anomena L’ÚLTIM SEGELL, una dotzena de temes enregistrats durant els primers mesos del 1991. Aquest treball es va apropar a les 50.000 còpies venudes. Entre la quantitat de bolos de l’any 91 hi ha una d’aquelles nits que no han passar desapercebudes a ulls de ningú. El 14 de juny el Palau Sant Jordi bullia com mai, 22.104 joves de tots els racons de Catalunya s’havien arribat fins Montjuïc per escoltar la gran nit de rock català: Sau, Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït. D’aquesta nit en sortirà el seu tercer disc, anomenat AL PALAU ST. JORDI, enregistrat totalment en directe. Les taules de mescles però, els esperen ansiosament i al 1993 graven els seu quart disc CONTES I LLEGENDES. ECLIPSI, el seu sisè llarga durada, surt al mercat a l’abril del 1995 i en ell s’hi veu una clara evolució del grup encara que no molt apartada dels seus orígens. En el format CD van incloure una versió CD-Rom.
Al desembre de 1996 surt a la venda NOCTAMBULUS, i en ell s’hi veu un retorn cap els seus orígens més rockers. Després d’aquest disc, Sangtraït desapareix de l’escena musical fins a la primavera del 1999, quan participen a l’homenatge a Carles Sabater, al palau Sant Jordi. Durant aquests mesos entren als estudis Music Lan per enregistrar el disc L’ALTRE CANTÓ DEL MIRALL, que surt a la venda al setembre del 1999.
Finalitza la gira i decideixen posar punt i final a la carrera de Sangtraït. La falta de motivació i cansament són els principals motius. El 20 de desembre de 2001 va ser l’adéu de Sangtraït a la sala Razzmatazz de Barcelona. D’aquest concert també se’n va fer un disc L’ÚLTIM CONCERT.
DISCOGRAFIA
SANGTRAÏT Crits de silenci (2005)
SANGTRAÏT Entre amics (2003)
SANGTRAÏT L'últim concert (2002)
SANGTRAÏT L'altre cantó del mirall (1999)
SANGTRAÏT Noctàmbulus (1996)
SANGTRAÏT Eclipsi (1995)
SANGTRAÏT Contes i llegendes (1993)
SANGTRAÏT Al Palau Sant Jordi (1992)
SANGTRAÏT L'últim segell (1991)
SANGTRAÏT Terra de vents (1990)
SANGTRAÏT Els senyors de les pedres (1988)
