Crit de Rock: de febrer 2011

Tot comença quan Carles Sabater, que presentava un programa pilot per TV3, va viatjar a Vic per enregistrar un programa. Allà va conèixer el Pep Sala, al qual li va fer una entrevista perquè Pep Sala dirigia l’aula d’estudis musicals de Vic. Després d’aquesta entrevista van anar a prendre una cervesa. Allí Carles li digué a Pep que ell cantava i es van intercanviar els números de telèfon. Mentrestant en Carles treballava d’actor al teatre Poliorama, on interpretava l’obra Cyrano de Bergerac. Al final en Pep decidí trucar a Carles, i així nasqué SAU.

L’11 de Març de 1988 va tenir lloc al complex ROC-34 de Vic, el primer concert oficial de Sau, coincidint amb la sortida al carrer del seu primer disc, “No puc deixar de Fumar”(1987), editat per Audio-visuals de Sarrià. Sau ha passat per diferents companyies discogràfiques, la primera fou Audio-visuals de Sarrià, en aquell moment era la de major incidència, perquè tenia un dels grups més importants del moment: Duble Buble. Després va venir Picap, amb la que van treure “Per la porta de servei”(1989) i “Quina nit” (1990) el seu primer disc d’èxit massiu. La gran resposta del públic obtinguda amb Quina nit, els va obrir les portes de les companyies multinacionals. Amb la companyia Emi van publicar el doble “El més gran dels pecadors”(1991), el directe “Concert de mitja nit”(1992) i “junts de nou per primer cop”(1994). La discogràfica independent On de Rocks va presentar “Cançons perdudes, rareses, remescles (1986-1995)”(1995). El 1996 Sau va fer el salt a una altra multinacional, aquest cas fou RCA, amb qui només va editar un sol disc, “Set” (1996). Tot feia pensar en un retorn de Sau a Picap, tres fets semblaven confirmar aquest retorn: l’edició de “Bàsic” (1997), el disc acústic de Sau, la publicació del disc de Pep Sala i la banda del bar, ·”Paranys de la memòria”. A principis d’aquest any però, s’anuncia l’acord de Sau amb Blanco y Negro. De nou una companyia multinacional, aquesta però, amb seu central a Barcelona i, fins ara, especialitzada en música disco. Després de dos anys en silenci, els osonencs publiquen el desè treball discogràfic, “Amb la lluna a l’esquena” (1998). És sens dubte la producció més acurada del grup. Un disc gravat a casa que els ha permès fer un pas endavant en la seva música, Pep Sala i Carles Sabater arrenquen amb força l’any 1998, any del seu desè aniversari. El grup durà fins 1999, quan morí Carles Sabater a causa d’una aturada càrdio-respiratoria, en acabar un concert a Vilafranca del Penedès.